Quines despeses del pis llogat em puc desgravar?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Totes les despeses necessàries per tenir el pis llogat, sempre que corresponguin al temps en què ha estat llogat i les pugui justificar. Les més habituals són l'IBI, la comunitat, les assegurances, les reparacions, els interessos del préstec, l'administrador i l'amortització, un 3 % l'any del valor de la construcció. Els interessos i les reparacions, sumats, no poden passar del que s'ha cobrat d'aquell pis durant l'any, tot i que el que sobri es resta en els quatre anys següents. Les obres de millora no es resten de cop, sinó que s'amortitzen. El que es pot restar L'IBI, la taxa d'escombraries i els altres tributs del pis que pagui vostè, llevat de les sancions. Les quotes de la comunitat. Les primes de les assegurances del pis, com ara la de la llar o la d'impagament que contracti vostè. Les reparacions i la conservació, com ara pintar, arreglar les instal·lacions o canviar la caldera per una altra de semblant. Ampliar el pis o afegir-hi un bany és una millora, que s'amortitza. Els interessos del préstec amb què va comprar o millorar el pis i les altres despeses de finançament. Els del temps anterior al lloguer, no. Els serveis de tercers, com ara l'administrador o la porteria. Les despeses de formalitzar el contracte, com ara els honoraris de la immobiliària, que avui paga sempre el propietari. També les d'advocat i procurador per reclamar al llogater o desnonar-lo. Les rendes que no cobri, si el llogater està en concurs de creditors o si en acabar l'any han passat més de sis mesos des que les hi va reclamar per primera vegada sense pactar un ajornament. Abans s'han d'haver declarat com a ingrés. Si les cobra després, són ingrés d'aquell any. Els subministraments, només si els paga vostè. Si el llogater li'ls reemborsa, el que li paga és ingrés. L'amortització És el que la llei li permet restar cada any pel desgast del pis, un 3 % del més alt d'aquests dos valors, sense comptar mai el sòl: El que li va costar el pis, amb les despeses i els impostos de la compra, com ara la notaria o l'impost de transmissions. Si el va heretar o li'l van donar, el valor pel qual va tributar en l'impost sobre successions o sobre donacions, més les despeses i els impostos que va pagar en rebre'l. El valor cadastral de la construcció, que figura al rebut de l'IBI. Si no sap quant val el sòl, es reparteix el que va costar el pis amb la proporció que dona el rebut de l'IBI entre el valor del sòl i el de la construcció. En un exemple de l'Agència Tributària, un pis heretat es va declarar per 100.000 euros, amb 2.000 de despeses. Té un valor cadastral de 80.000, del qual el 20 % és sòl. Sense el sòl, el cost és de 81.600 euros i el valor cadastral, de 64.000, així que es resten cada any 2.448 euros, el 3 % del més alt. Les millores se sumen a aquest valor i els mobles s'amortitzen a part, fins a un 10 % l'any. Els límits El límit dels interessos i les reparacions es mira pis per pis. El que sobri es resta en els quatre anys següents, sempre dins del que s'ha cobrat cada any. Les altres despeses no tenen límit i poden deixar el lloguer en negatiu, que es compensa amb els seus altres ingressos. Només compten les despeses dels dies en què el pis ha estat llogat, també en l'amortització. Les del temps en què ha estat buit no es resten, encara que estigués anunciat per llogar. Les reparacions fetes per preparar el pis abans de llogar-lo sí que es resten, també en els quatre anys següents si aquell any no hi va haver lloguer.