Quines són les negligències mèdiques més habituals?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

No hi ha cap estadística oficial i recent que permeti ordenar-les per freqüència a Espanya o a Catalunya. El que sí que es veu als tribunals és que es repeteixen uns mateixos tipus de casos. Són els errors i els retards de diagnòstic, les complicacions de les operacions, els problemes en el part, els errors de medicació i d'anestèsia, les infeccions contretes a l'hospital i la manca d'informació sobre els riscos. Cap d'ells no és una negligència per si sol, perquè cal provar que es va actuar malament i que això va causar el dany. Els casos que més es repeteixen Sense cap ordre de freqüència, són casos com aquests: Errors i retards de diagnòstic, com ara un càncer, un infart, un ictus, una apendicitis o una fractura que no es detecta a temps, moltes vegades a urgències. Altes d'urgències precipitades i resultats de proves que ningú no revisa ni comunica al pacient. Errors en una operació, com ara lesionar un òrgan proper, deixar material dins del cos o operar el costat equivocat. Problemes en el part, sobretot per no vigilar bé l'estat del nadó o per endarrerir una cesària necessària. Errors de medicació, com ara una dosi equivocada o un fàrmac al qual el pacient tenia una al·lèrgia coneguda. Errors en l'anestèsia o en la vigilància del pacient mentre està anestesiat. Infeccions contretes a l'hospital per errades d'higiene o de prevenció. Manca d'informació sobre els riscos o les alternatives abans d'una operació o d'un tractament. Tractaments dentals i de cirurgia estètica, en què a més se sol discutir el que es va prometre. Per què no n'hi ha prou que el cas s'hi assembli Que un cas s'assembli a algun d'aquests no vol dir que hi hagi negligència. Moltes complicacions són riscos propis de la intervenció, que poden aparèixer encara que tot es faci bé. Un diagnòstic difícil tampoc no és un error si amb les dades d'aquell moment no s'hi podia arribar. Perquè hi hagi negligència cal provar, normalment amb l'informe d'un perit mèdic, que es va actuar per sota de la bona pràctica i que això va causar el dany o va treure al pacient una possibilitat real d'evitar-lo. Si creu que és el seu cas Demani una còpia completa de la seva història clínica. La primera és gratuïta. Demanar-la no atura el termini per reclamar. Guardi els informes, les receptes, els missatges i les factures. Apunti les dates i els noms de les persones que el van atendre. Consulti un advocat i un perit mèdic abans de reclamar, per saber si el cas té fonament. No deixi passar el termini. Si el van atendre a càrrec de la sanitat pública, és d'un any des de la curació o l'estabilització de les seqüeles. A la privada, el més curt que es pot aplicar és de tres anys si el fet va passar a Catalunya i d'un any fora de Catalunya, tot i que el més prudent és reclamar per escrit dins del primer any.