El llogater del local no em paga: què faig?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Enviï-li com més aviat millor un burofax que li reclami el pagament i li proposi negociar. Si li requereix el pagament per aquest mitjà almenys trenta dies abans de demandar i no paga, ja no podrà aturar el desnonament pagant a última hora. Abans de demandar, la llei exigeix intentar una negociació, que a Barcelona ha de ser alguna cosa més que una reclamació de pagament. Si no hi ha acord, pot demanar el desnonament per falta de pagament i reclamar alhora les rendes, encara que només li degui una mensualitat. Mentrestant, no canviï el pany ni talli els subministraments. Abans de demandar El primer és un requeriment per un mitjà fefaent, que deixi constància de l'enviament, del contingut i de la recepció, com ara un burofax amb certificació de text i acusament de recepció o un requeriment notarial. Convé que el mateix escrit faci dues coses, ben separades: Reclamar el que es deu i advertir que, si no paga, es demandarà el desnonament sense possibilitat d'enervació. L'enervació és pagar tot el que es deu en el termini que dona el jutjat per aturar el desnonament. El llogater d'un local també ho pot fer una vegada, però no si va rebre aquest requeriment almenys trenta dies abans de la demanda i no va pagar. Proposar de debò una negociació, amb un termini per respondre i propostes concretes, com ara un calendari de pagaments o una sortida del local pactada amb data. L'Audiència Provincial de Barcelona, en els seus acords de 31 d'octubre de 2025, exigeix oferir aquest intent d'acord en els desnonaments per falta de pagament i no dona per bo el simple requeriment de pagament. N'hi ha prou de mostrar la voluntat de negociar de bona fe. Si el llogater no respon en trenta dies des que rep la proposta, es pot demandar. Si el contracte té un aval bancari o un avalador, reclami també a qui el va donar, per escrit i segons el que s'ha signat. La demanda Si no hi ha acord, es presenta una demanda de desnonament per falta de pagament, que va pel judici verbal sigui quin sigui el deute i necessita advocat i procurador. S'hi reclamen també les rendes degudes i les que vencin durant el plet. N'hi ha prou amb una mensualitat impagada. La demanda ha de dir si el local és l'habitatge habitual d'algú i si vostè és gran tenidor, perquè sense aquesta menció no s'admet. Admesa la demanda, el jutjat requereix el llogater perquè en deu dies pagui, se'n vagi o s'hi oposi. Si no fa res, el judici s'acaba i el llançament, el desallotjament per la comissió judicial, es fa en la data ja fixada. Les garanties, el termini i el que no ha de fer La fiança legal del local és de dues mensualitats i s'aplica al que es degui en acabar el contracte, no mentre dura. Les rendes es poden reclamar durant tres anys des que venç cadascuna, perquè a Catalunya aquest és el termini dels pagaments periòdics. Cada reclamació per escrit fa que el termini torni a començar. No canviï el pany, no talli els subministraments ni entri al local, encara que li degui diners. Pot ser un delicte de coaccions o de realització arbitrària del propi dret, que és prendre's la justícia pel seu compte. Si el llogater entra en concurs de creditors, regeixen regles especials i convé consultar-ho.