Què és segregar una finca, quant costa i quins metres mínims calen?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Segregar és separar una part d'una finca per formar-ne una finca nova al Registre de la Propietat. A Catalunya cal abans una llicència de l'Ajuntament o, si l'operació no és una parcel·lació urbanística, una declaració municipal que no cal llicència. Després se signa una escriptura davant notari, que s'inscriu al Registre. No hi ha uns metres mínims generals, perquè en sòl urbà els fixa el pla urbanístic de cada municipi i en sòl rústic no es poden crear finques més petites que la unitat mínima de conreu. El cost depèn de la finca i suma la feina del tècnic, la taxa municipal, la notaria, el Registre i, normalment, l'impost d'actes jurídics documentats de l'escriptura. Què és i quins passos té Segregar és separar una porció d'una finca per formar-ne una altra. La que queda s'anomena finca matriu. Si es parteix sencera en diverses, sense que en quedi la matriu, es parla de divisió. Els passos habituals són aquests: Un tècnic, com ara un topògraf o un arquitecte, mesura la finca i fa el plànol de les finques resultants amb les seves coordenades. La llei exigeix que aquest plànol georeferenciat s'incorpori al Registre. Es demana el permís de l'Ajuntament, que controla totes les segregacions. Si l'operació és una parcel·lació urbanística, és a dir, una divisió que facilita construir edificis per a usos urbans, atorga o denega la llicència de parcel·lació. Si no ho és, declara que no cal llicència. Amb la llicència o aquesta declaració se signa l'escriptura davant notari i s'inscriu al Registre. El notari i el registrador han de comprovar que existeix. La llicència només diu que la segregació compleix les normes urbanístiques. No resol els problemes civils, com un desacord entre els propietaris sobre com repartir la finca. Els metres mínims En sòl urbà, el pla urbanístic de cada municipi fixa per a cada zona la parcel·la mínima i, sovint, altres mesures, com la façana mínima. Per regla general no es poden dividir les parcel·les que tinguin aquesta mida o menys, ni les que no arribin al doble, llevat que la part que se separa s'uneixi a una finca veïna. Abans d'encarregar res, pregunti a l'Ajuntament o a un tècnic què diu el pla d'aquella zona. En sòl rústic, que la llei catalana anomena no urbanitzable, les parcel·lacions urbanístiques estan prohibides sempre. A més: No es pot dividir ni segregar una finca rústica si en resulten parcel·les més petites que la unitat mínima de conreu, que és la superfície mínima per conrear-la amb un rendiment raonable. La fixa la Generalitat segons la zona i és diferent per al secà i el regadiu. El que es faci en contra és nul. Hi ha excepcions, per exemple si la part segregada es ven a un veí confrontant per unir-la a la seva finca, sempre que cap de les dues no quedi per sota del mínim. A la resta d'Espanya, la unitat mínima de conreu la fixa cada comunitat autònoma i la llicència depèn de la seva llei urbanística. Quant costa No hi ha un preu fix. Les partides habituals són aquestes: El tècnic que mesura la finca, fa el plànol i prepara la georeferenciació. Depèn de la mida i de la complexitat de la finca. La taxa de la llicència, que fixa l'ordenança fiscal de cada Ajuntament. La notaria i el Registre, que cobren segons uns aranzels oficials que depenen sobretot del valor de la finca. L'impost d'actes jurídics documentats de l'escriptura, que a Catalunya és en general l'1,5 % del valor de la finca que se separa. Per exemple, si la part segregada val 100.000 euros, són 1.500 euros.