Hi ha ocupants il·legals en un pis de l'edifici: què pot fer la comunitat?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

La comunitat no pot fer fora els ocupants pel seu compte, però a Catalunya té eines pròpies. Si alteren la convivència o posen en perill l'edifici, la junta els pot demandar per la via de l'article 553-40 del Codi civil de Catalunya encara que no sàpiga qui són i demanar al jutge que ordeni immediatament el cessament d'aquestes activitats. Si el pis és d'un gran tenidor, un propietari amb molts habitatges com solen ser-ho els bancs i els fons, la junta pot, a més, denunciar els fets a l'ajuntament. L'ajuntament pot aleshores exigir al propietari que demandi el desallotjament i, si no ho fa, demanar-lo ell. Recuperar el pis correspon al seu propietari, que convé localitzar i avisar com més aviat millor. El primer Trucar de seguida al 112, als Mossos d'Esquadra o a la policia local si algun veí veu que hi estan entrant. Si l'entrada acaba de produir-se, la policia pot actuar sense esperar un jutge. Localitzar el propietari, per exemple demanant una nota simple al Registre de la Propietat. Després, comunicar-li per escrit el que passa, perquè és ell qui pot denunciar l'ocupació o demandar el desallotjament. Deixar constància de tot, amb fotos, actes de la junta, denúncies i informes de la policia. Denunciar els delictes que afectin la comunitat, com ara els danys a les zones comunes o les connexions il·legals a la llum o a l'aigua comunitàries. Cada veí pot denunciar, a més, les amenaces o agressions que pateixi. La comunitat no pot canviar el pany del pis, tallar-li els subministraments ni treure ningú per la força, ni per si mateixa ni contractant una empresa que s'ofereixi a fer-ho, encara que els ocupants no tinguin cap dret a ser-hi. Fer-ho podria ser un delicte i li faria perdre la raó que té. Si qui és al pis és un llogater que ha deixat de pagar, no és un ocupant il·legal i és el propietari qui ha de demanar el desnonament. La demanda de la comunitat Des del 2023, el codi català permet a la comunitat actuar contra els ocupants sense títol que alteren la convivència o danyen o posen en perill l'edifici, encara que no se'n conegui la identitat. Si no causen problemes a l'edifici, la comunitat no té aquesta via i el que pot fer és avisar el propietari. Se segueix el procediment de les activitats prohibides: La presidència, per iniciativa pròpia o a petició d'una quarta part dels propietaris, exigeix als ocupants que deixin aquestes activitats per un mitjà que en deixi constància, com ara un requeriment notarial. Si continuen, la junta acorda demandar-los. La demanda va acompanyada d'aquest requeriment i del certificat de l'acord. El jutge pot ordenar com a mesura cautelar el cessament immediat d'aquestes activitats. La sentència pot condemnar a indemnitzar els danys i privar els ocupants de l'ús del pis fins a dos anys. Abans de demandar, la llei exigeix en general intentar una negociació. No està resolt com es compleix davant d'uns ocupants desconeguts, així que el prudent és que el requeriment també els ofereixi parlar. A la resta d'Espanya, la Llei de propietat horitzontal no preveu expressament la demanda contra ocupants desconeguts ni la denúncia a l'ajuntament. Si el propietari és un gran tenidor Si els ocupants són al pis sense la voluntat del propietari, la junta pot denunciar els fets a l'ajuntament. Si l'ajuntament comprova que aquestes activitats s'han produït i el propietari és un gran tenidor, segueix aquest procediment: Requereix el propietari i els ocupants perquè acreditin en cinc dies hàbils si tenen algun títol per estar al pis. Requereix el propietari perquè acrediti en un mes que ha demandat el desallotjament. Si no ho fa, l'ajuntament pot demanar ell mateix el desnonament i cobrar després al propietari tots els costos.