La comunitat pot prohibir els gossos, o que pugin a l'ascensor? Quines normes hi ha per a les mascotes a les zones comunes?

La comunitat pot regular, per majoria simple dels propietaris que voten a la junta, com s'utilitzen les zones comunes amb animals, per exemple exigint que els gossos vagin lligats o que se'n recullin els excrements. Prohibir tenir gos dins dels pisos només es podria fer en els estatuts, amb el vot de quatre cinquenes parts dels propietaris i de les quotes, però és molt discutible que una prohibició general sigui vàlida. Prohibir del tot que els gossos pugin a l'ascensor també és dubtós, perquè la llei no permet privar un propietari de l'ús d'un element comú sense el seu consentiment. El que la comunitat sí que pot exigir sempre és que l'animal no causi molèsties ni danys.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

Les zones comunes i l'ascensor

Les normes d'ús del portal, l'escala, l'ascensor, el jardí o la piscina solen anar en el reglament de règim interior, el conjunt de regles de convivència de la comunitat. L'aprova la junta per majoria simple dels propietaris que voten i obliga també els llogaters. Pot establir, per exemple:

  • Que els gossos vagin lligats per les zones comunes i amb morrió quan la llei ho exigeixi.
  • Que no es deixin anar deslligats al jardí ni entrin al recinte de la piscina.
  • Que se'n recullin els excrements i se'n netegin els orins. També ho exigeix la llei estatal de benestar animal als llocs de pas. Aquesta mateixa llei obliga a evitar que l'animal causi molèsties, perills o danys a les persones.
  • Que a l'ascensor es cedeixi el torn al veí que prefereixi no compartir-lo amb l'animal.

Prohibir del tot que els gossos facin servir l'ascensor va més enllà. El Codi civil de Catalunya exigeix el consentiment exprés del propietari a qui un acord privi de l'ús d'un element comú. Per això és dubtós que una prohibició així se sostingui, sobretot en un edifici alt. No hi ha cap norma nova que ho permeti, encara que algun titular de premsa ho hagi donat a entendre. Els gossos d'assistència, com ara els gossos pigall, tenen a Catalunya una llei pròpia que protegeix el dret de qui els necessita a anar-ne acompanyat. Una norma de la comunitat que els impedís el pas per les zones comunes difícilment seria vàlida.

Dins dels pisos

Els estatuts, les normes bàsiques de la comunitat que solen constar al Registre de la Propietat, poden limitar les activitats que es fan als pisos. Canviar-los exigeix el vot de quatre cinquenes parts dels propietaris, que representin també quatre cinquenes parts de les quotes de participació, el percentatge que té cada pis en l'edifici. Mentre no s'inscriuen, no perjudiquen qui compra un pis sense conèixer-los. Tot i així, és molt discutible que la comunitat pugui prohibir en general tenir animals a casa. Algunes audiències provincials han anul·lat acords de juntes que ho feien. El que no val és prohibir-ho en el reglament de règim interior, que només regula la convivència i l'ús de les zones comunes, ni amb un acord de la junta per majoria simple. A la resta d'Espanya, la Llei de propietat horitzontal exigeix en general unanimitat per canviar els estatuts.

Si vostè viu de lloguer, el contracte sí que li pot prohibir tenir animals, però això queda entre vostè i el propietari.

Si l'animal molesta

Els lladrucs continus, la brutícia, les olors o tenir massa animals en un pis poden ser una activitat contrària a la convivència normal, que l'article 553-40 del codi català prohibeix. La presidència ha d'exigir a qui la causi que la deixi, per un mitjà que en deixi constància, com ara un burofax. Si continua, la junta pot acordar demandar-lo perquè el jutge n'ordeni el cessament i, en els casos greus, privi el responsable de l'ús del pis fins a dos anys. Abans de demandar, la llei exigeix intentar una negociació. Cada veí perjudicat pot, a més, reclamar pel seu compte que cessin els sorolls o les olors que li arribin. Qui té l'animal respon dels danys que causi.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.