Quan s'acaba un contracte de renda antiga?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

El contracte de renda antiga, el d'habitatge signat abans del 9 de maig de 1985, no s'acaba pel pas del temps mentre viu el llogater. Té pròrroga forçosa, és a dir, el propietari no hi pot posar fi perquè arribi la data pactada. S'acaba, sobretot, quan mor el llogater i no hi ha ningú que en pugui ocupar el lloc o quan mor qui ja l'havia ocupat, perquè des del 1995 la llei limita molt aquestes substitucions. Si s'hi queda un fill, per regla general el contracte dura només dos anys més o fins que el fill compleixi 25 anys, si això és després. A més, pot acabar abans per impagament o per una altra causa de resolució, o per acord entre les parts. Mentre viu el llogater Aquests contractes es continuen regint per la llei d'arrendaments del 1964, amb els canvis que va introduir la del 1994. El llogater pot continuar mentre visqui i compleixi el contracte, encara que hagi passat el termini que es va pactar. El propietari només hi pot posar fi per les causes que preveu aquesta llei, com ara l'impagament o que el llogater deixi l'habitatge desocupat més de sis mesos en un any sense una causa que ho justifiqui. També és freqüent que s'acabi per acord, per exemple si el propietari ofereix una quantitat perquè el llogater se'n vagi. Tot això val per a l'habitatge, perquè els locals de renda antiga tenen altres regles. Quan mor el llogater Des del 1995 només en poden ocupar el lloc aquestes persones, per aquest ordre: El cònjuge que no n'estava separat, ni legalment ni de fet, o la parella que convivia amb ell almenys els dos anys anteriors, o menys si tenien fills en comú. El contracte dura fins a la seva mort. Si aleshores hi conviuen fills del llogater, un d'ells s'hi pot quedar amb la regla dels fills que segueix. Si no hi ha cònjuge ni parella, els fills que vivien amb ell els dos anys anteriors. El contracte s'acaba al cap de dos anys o quan el fill compleix 25 anys, si això és després. Si el fill té una discapacitat igual o superior al 65 %, dura tota la seva vida. Si tampoc no hi ha fills, els pares o avis que estaven al seu càrrec i vivien amb ell des d'almenys tres anys abans. El contracte s'acaba a la seva mort. Si qui viu ara al pis ja havia ocupat abans del 1995 el lloc del primer llogater, només hi cap una substitució més, a favor del seu cònjuge o, si no n'hi ha, dels seus fills que visquessin amb ell els dos anys anteriors, amb les mateixes regles. Si ja n'hi va haver dues, ja no n'hi pot haver cap més i el contracte s'acaba amb la seva mort. I si entre el 1995 i el 2004 s'hi va quedar un fill de més de 65 anys o pensionista de jubilació o d'invalidesa permanent absoluta o gran invalidesa, el contracte dura fins que mori. En tots els casos, qui s'hi vulgui quedar ho ha de comunicar per escrit al propietari en els tres mesos següents a la mort i provar que vivia de manera habitual amb el difunt a l'habitatge. Un exemple i el que passa al final Una llogatera de renda antiga mor el 2026. No tenia cònjuge ni parella i des de feia més de dos anys vivia amb el seu fill, de 40 anys. El fill s'hi pot quedar, però el contracte s'acabarà dos anys després, perquè ja ha complert els 25. Si tingués una discapacitat igual o superior al 65 %, duraria tota la seva vida. Quan el contracte s'acaba, l'ocupant ha de marxar. Si no ho fa, el propietari ha de demanar el desnonament al jutjat, després d'intentar la negociació que la llei exigeix des d'abril de 2025. Si l'ocupant és vulnerable, el jutge pot deixar en suspens un temps el desallotjament. El propietari no pot canviar el pany ni tallar els subministraments pel seu compte.