Quan té la Generalitat dret de tanteig i retracte en la venda d'un habitatge?
Només en els casos que fixa la llei, entre els quals no hi ha, en general, la venda d'un pis entre particulars. Els principals són els habitatges adquirits en una execució hipotecària o per una dació en pagament després del 9 d'abril de 2008, encara que es venguin per segona o tercera vegada, els de grans tenidors que són societats en zones de mercat residencial tensionat i els que s'adjudiquen en una subhasta. En aquests casos cal comunicar l'operació a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que té dos mesos per decidir si compra ella l'habitatge pel mateix preu, el que s'anomena tanteig. Si no contesta, s'entén que hi renuncia. Si no se li va comunicar, la Generalitat es pot quedar després l'habitatge pagant al comprador el mateix que ell va pagar, el que s'anomena retracte.
Alburquerque Abogados
José Manuel AlburquerqueQuines vendes hi estan subjectes
- Les d'habitatges adquirits després del 9 d'abril de 2008 en una execució hipotecària, sigui pel banc o per qui va guanyar la subhasta, o per una dació en pagament, en què el deutor lliura l'habitatge al banc per saldar el deute. El dret afecta la primera venda i les següents, de manera que també l'ha de comunicar el particular que va comprar l'habitatge al banc o en la subhasta d'aquella execució. Tant és que sigui l'habitatge habitual o una segona residència.
- Les d'habitatges de societats o altres persones jurídiques que siguin grans tenidors, és a dir, que tinguin molts habitatges, si són en una zona de mercat residencial tensionat. Són les que la Generalitat declara així per la dificultat d'accedir a l'habitatge, com Barcelona.
- Les adjudicacions d'habitatges en subhastes judicials o administratives. Aquí només hi està subjecta l'adjudicació, de manera que la revenda d'un habitatge comprat en una subhasta que no venia d'una execució hipotecària no hi està subjecta per aquest motiu.
- Les d'habitatges de protecció oficial, mentre duri el seu règim de protecció.
- Les d'habitatges o edificis situats en les àrees de tanteig i retracte que delimiten els municipis. En aquestes àrees el dret pot ser de l'Ajuntament en lloc de la Generalitat.
No hi estan subjectes, entre d'altres, els habitatges nous que es venen en l'any següent a l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat. El dret sobre els habitatges que provenen d'execucions, de grans tenidors o de subhastes dura fins al març de 2039.
Com es comunica i què passa després
El venedor comunica a l'Agència la seva decisió de vendre, amb el preu previst, una declaració de si l'habitatge està ocupat i una valoració del seu estat de conservació. El tràmit és gratuït i les empreses l'han de fer per internet. Després:
- L'Agència té dos mesos per contestar, quinze dies més si inspecciona l'habitatge. Si li demana veure'l, l'hi ha d'ensenyar, perquè si no el termini se suspèn.
- Si no contesta dins del termini, s'entén que hi renuncia i vostè pot vendre.
- Si decideix comprar, la compra es formalitza en els tres mesos següents a la notificació de la seva decisió.
- Si ven sense comunicar-ho, abans que acabi el termini o en condicions diferents de les comunicades, la Generalitat pot exercir el retracte, és a dir, quedar-se l'habitatge pel mateix preu i en les mateixes condicions.
Des del 2026, les societats que venen habitatges en zones tensionades també han de declarar en l'escriptura si són grans tenidors. Si diuen que no, han d'aportar un certificat del Registre amb el nombre d'habitatges que tenen.
Si ha de comprar un d'aquests habitatges
Si el pis prové d'una execució hipotecària, encara que vostè no el compri al banc, demani al venedor la prova que va comunicar la venda a l'Agència i que aquesta hi va renunciar o va deixar passar el termini. Sense aquesta prova, la Generalitat es podria quedar després el pis pagant-li el que vostè va pagar. Si compra en una subhasta, tingui en compte que l'adjudicació també està subjecta a aquest dret i que és vostè, com a adjudicatari, qui l'ha de comunicar a l'Agència. El dret del llogater a comprar l'habitatge abans que ningú és un altre de diferent.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.