Què és l'“assabentat” o comunicat d'obres i quan n'hi ha prou?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

L'“assabentat” és el tràmit més senzill que té l'Ajuntament de Barcelona per a les obres. Se li comunica l'obra sense aportar documentació i es pot començar l'endemà de presentar l'escrit. Serveix sobretot per a obres a l'interior de pisos, locals o escales que no canvien la distribució, l'estructura ni la façana, com pintar o canviar el terra, sempre que l'edifici no estigui protegit. Com tota comunicació prèvia, no és una llicència, perquè l'Ajuntament no autoritza res. Pot comprovar l'obra després i actuar si no era de les que cabien en l'“assabentat” o no compleix les normes. Quan n'hi ha prou i quan no L'ordenança d'obres de Barcelona també l'anomena comunicació de tipus III. N'hi ha prou per a: Les obres a l'interior d'habitatges, locals, vestíbuls i escales comunitàries que no modifiquen la distribució, l'estructura ni la façana. Per exemple, pintar, canviar el terra o les rajoles, canviar els sanitaris o els mobles de la cuina sense moure envans o renovar les instal·lacions dins del pis. Netejar i arreglar jardins i solars sense talar arbres. No n'hi ha prou en aquests casos, que necessiten un tràmit superior: Si s'enderroca o es mou un envà, perquè canvia la distribució. Cal la comunicació de tipus II. Si es toca l'estructura o la façana, inclosos els balcons i les finestres. Segons l'obra, cal una comunicació de tipus II o de tipus I o una llicència. Si l'edifici està catalogat o protegit, encara que l'obra sigui interior. Si es crea un habitatge nou o es converteix un local en habitatge, que necessiten llicència. L'“assabentat” tampoc no serveix per destinar un habitatge a ús turístic, que en els 262 municipis del Decret llei català 3/2023, entre els quals hi ha Barcelona, necessita una llicència urbanística prèvia. Si cal posar bastides o un contenidor al carrer, cal a més un permís d'ocupació de la via pública. L'avís a la comunitat de propietaris abans de fer obres al pis és una altra cosa i també s'ha de fer. Fora de Barcelona, cada ajuntament regula en la seva ordenança la comunicació de les obres que no necessiten projecte, amb noms com comunicat d'obres i de vegades amb diversos nivells. Comunicar no és demanar permís Amb l'“assabentat”, com amb qualsevol comunicació prèvia, el dret a fer l'obra neix de l'escrit de qui la comunica, no d'una decisió municipal. El Tribunal Suprem, en una sentència del 20 d'abril de 2026, ha precisat que la comunicació prèvia no és una llicència ni un acte de l'Ajuntament que es pugui recórrer com a tal. Tampoc no la converteix en llicència la “presa de coneixement”, l'escrit amb què de vegades l'Ajuntament es limita a constatar que l'ha rebuda. Això té diverses conseqüències: Qui presenta l'“assabentat” respon del fet que l'obra sigui de les que hi caben i que compleixi les normes. L'Ajuntament pot comprovar i inspeccionar l'obra després. Si no cabia en l'“assabentat” o no compleix, pot ordenar aturar-la, exigir el tràmit que corresponia o ordenar que es desfaci. També pot multar, perquè fer amb un “assabentat” una obra que necessitava un altre tràmit és com fer-la sense permís. Un veí que se senti perjudicat no pot recórrer l'“assabentat” en si. Pot demanar a l'Ajuntament que inspeccioni i recórrer el que decideixi o la seva inactivitat. La sentència recorda que l'Ajuntament pot comprovar en qualsevol moment mentre dura l'activitat comunicada. Quan el que s'ha comunicat és una obra que ja s'ha acabat, el text refós de la llei d'urbanisme de Catalunya li dona sis anys des que s'acaba per ordenar que es legalitzi o es desfaci, llevat de les zones verdes, els carrers i el sòl no urbanitzable protegit.