Quina diferència hi ha entre una obra major i una obra menor? Quines obres no necessiten llicència?

La llei catalana d'urbanisme no parla d'obra major i obra menor, sinó de si l'obra necessita un projecte tècnic, el document que signa un arquitecte o un altre tècnic competent. Les que en necessiten, com construir, ampliar o reformar tota l'estructura d'un edifici, requereixen llicència de l'Ajuntament. És el que se sol anomenar obra major. Per a les que no en necessiten, les obres menors, en general n'hi ha prou amb una comunicació prèvia, un escrit amb la documentació de l'obra que es presenta a l'Ajuntament i que no obliga a esperar una llicència. Gairebé cap obra d'un particular no queda lliure de tot tràmit, perquè la llei només eximeix algunes actuacions públiques o molt concretes.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

Llicència o comunicació prèvia

Quan cal projecte ho diu la Llei d'Ordenació de l'Edificació, que és estatal. En general en necessiten les obres de nova construcció, les que alteren de manera important l'aspecte exterior, el volum, l'estructura de conjunt o l'ús característic de l'edifici i les d'edificis protegits. Segons el text refós de la llei d'urbanisme de Catalunya, necessiten llicència, entre altres coses:

  • Construir un edifici i les obres o els enderrocs en edificis existents que necessiten projecte tècnic.
  • Canviar l'ús d'un edifici o d'un local a habitatge, encara que les obres siguin petites.
  • Instal·lar una casa prefabricada, encara que sigui provisional.
  • Destinar un habitatge a ús turístic en els 262 municipis del Decret llei català 3/2023, entre els quals hi ha Barcelona.

Van per comunicació prèvia, entre altres coses:

  • Les obres de reforma, ampliació o enderroc que no necessiten projecte tècnic.
  • El canvi d'ús d'un edifici o d'un local a qualsevol ús que no sigui habitatge.
  • Els murs i les tanques, els rètols visibles des del carrer i les plaques solars.

En el sòl no urbanitzable, gairebé tot el que a la ciutat aniria per comunicació necessita llicència. Fora de Catalunya, els ajuntaments solen anomenar obra major la que necessita llicència i obra menor la que va per declaració responsable o comunicació.

El que no necessita cap tràmit

La llei catalana només deixa fora de la llicència i de la comunicació algunes actuacions, com les obres d'urbanització d'un pla aprovat, les que ordena el mateix Ajuntament sense necessitat de projecte o certs treballs forestals. Les obres petites d'un particular dins de casa seva no són en aquesta llista. A Barcelona, si no canvien la distribució, l'estructura ni la façana, van pel tràmit més senzill, l'“assabentat”, un avís a l'Ajuntament sense documentació.

Anar per comunicació no eximeix de complir les normes. Fer amb una comunicació una obra que necessitava llicència és, per a la llei, com fer-la sense permís, amb el risc que l'Ajuntament ordeni aturar-la o desfer-la i posi una multa.

Com és a Barcelona

L'ordenança municipal d'obres distingeix quatre tràmits:

  • La llicència d'obres majors, per construir, ampliar, intervenir en tota l'estructura, crear habitatges nous, canviar l'ús principal de l'edifici o enderrocar.
  • La comunicació de tipus I, que té efecte al cap d'un mes, per a obres com les que afecten una part de l'estructura o la reforma de dos o més habitatges de l'edifici.
  • La comunicació de tipus II, amb la qual es pot començar l'endemà de presentar la documentació completa, per a les reformes que canvien la distribució sense tocar l'estructura, com enderrocar o moure envans.
  • L'“assabentat”, per a les obres interiors que no toquen la distribució, l'estructura ni la façana.

En els edificis protegits el tràmit és més exigent. Se solen pagar una taxa i l'impost municipal sobre construccions, instal·lacions i obres, que és un percentatge del pressupost. El permís de la comunitat de propietaris, quan cal, és una altra cosa i la llicència no el substitueix.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.