Si llogo el meu pis a una empresa per als seus treballadors, és lloguer d'habitatge?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Avui no hi ha una resposta segura. Abans del 8 d'octubre de 2026, els tribunals el tractaven normalment com un lloguer per a ús diferent del d'habitatge, perquè el llogater és l'empresa i qui viu al pis és una altra persona. Des d'aquesta data, la llei exclou de l'ús diferent els contractes que serveixen per allotjar persones, però continua dient que el lloguer d'habitatge és el que cobreix la necessitat d'habitatge del mateix llogater. El contracte amb l'empresa ja no encaixa bé en cap de les dues categories, de manera que el més prudent és redactar-lo com un lloguer d'habitatge o que signi com a llogater el mateix treballador. Què ha canviat Fins ara, la majoria dels tribunals entenia que una societat no té necessitat d'habitatge. Per això el lloguer a una empresa per allotjar els seus empleats es tractava com un lloguer per a ús diferent del d'habitatge, que es regeix sobretot pel que s'ha pactat, sense la durada mínima ni les altres proteccions de l'habitatge. El Tribunal Suprem, en la sentència 568/2020, de 28 d'octubre, sobre un contracte de 1985, va dir que la societat llogatera no es pot beneficiar de les proteccions que la llei dona a qui lloga un habitatge. El decret d'octubre de 2026 ha canviat la definició de l'ús diferent, que ara exclou “en tot cas” els contractes que tinguin per objecte l'allotjament de persones. Per això és dubtós que el contracte amb una empresa per allotjar els seus treballadors es pugui continuar plantejant així. Però la llei tampoc no el converteix en un lloguer d'habitatge. Només continua tractant com a habitatge el pis en què no viu el llogater quan hi viuen el seu cònjuge o els seus fills. Als empleats no els esmenta. Encara no hi ha sentències que ho aclareixin. Els contractes signats abans del 8 d'octubre de 2026 conserven, en principi, les regles amb què es van signar fins que s'acabi el termini pactat. Si es renoven, la renovació ja queda subjecta a la llei nova. El més prudent avui Hi ha dues maneres d'evitar sorpreses: Redactar el contracte amb l'empresa com un lloguer d'habitatge i complir-ne les regles. Això implica una durada mínima de cinc anys, o de set si el propietari és una societat, una fiança d'una mensualitat i una garantia addicional de dues mensualitats com a màxim. Tampoc no es poden carregar a l'empresa l'IBI ni els honoraris de la immobiliària. En una zona tensionada s'hi apliquen, a més, els límits de la renda. Així, si un jutge el considerés lloguer d'habitatge, el contracte ja en compliria les regles. Que signi com a llogater el mateix treballador, encara que la renda la pagui l'empresa o aquesta l'avali. Si la seva estada és temporal i té una causa real, com ara una destinació de feina durant uns mesos, es pot fer un lloguer d'habitatge temporal, sempre que conservi el seu domicili habitual en un altre lloc. La causa ha de figurar en el contracte i s'ha de poder provar. Provar-la correspon al propietari. Si falta, el contracte es tracta com un lloguer d'habitatge habitual des del principi. A Catalunya, el lloguer temporal té, a més, regles pròpies que convé revisar abans de signar. El que diu Hisenda Si el llogater és l'empresa, convé, a més, que el contracte digui qui viurà al pis: Perquè el lloguer no porti IVA, el contracte ha d'identificar de manera concreta la persona o les persones que hi viuran. Si no ho fa, Hisenda entén que porta l'IVA general del 21 % sobre la renda. Perquè vostè tingui en la seva declaració de la renda la reducció del lloguer d'habitatge, ha de quedar clar des del principi que el pis és per a ús exclusiu d'una persona identificada en el contracte. Una destinació genèrica, com ara “els seus empleats”, no és suficient. L'empresa no li ha de retenir l'IRPF quan lloga un habitatge per als seus empleats.