Són obligatòries les obres d'accessibilitat, com ara una rampa o un salvaescales? Qui les paga?
A Catalunya no són obligatòries automàticament, però la junta les pot aprovar per majoria simple encara que afectin l'estructura o la façana o calgui canviar els estatuts. Si la junta no les aprova, qui tingui una discapacitat o més de setanta anys, o visqui o treballi amb algú en aquesta situació, pot demanar al jutge, com a propietari o com a llogater, que obligui la comunitat a fer-les si són raonables i proporcionades. Si les acorda la junta, les paguen tots els propietaris segons la seva quota de participació, també els que van votar en contra. Si les ordena el jutge, és ell qui en fixa l'import, tenint en compte les despeses ordinàries de la comunitat.
Alburquerque Abogados
José Manuel AlburquerqueQuan les aprova la junta
El Codi civil de Catalunya permet aprovar per majoria simple les obres que exigeix l'accessibilitat de l'edifici, entre les quals les que suprimeixen barreres arquitectòniques, com ara una rampa o un salvaescales. Val encara que l'obra afecti l'estructura o la façana i encara que calgui modificar els estatuts. La majoria simple es compta només entre els propietaris que voten.
Encara que l'interessat s'ofereixi a pagar l'obra de la seva butxaca, si es fa al portal, a l'escala o en un altre element comú necessita igualment l'acord de la junta.
Qui les paga
Si les aprova la junta, les despeses van a càrrec de tots els propietaris segons la seva quota de participació, que és el percentatge que té cada pis o local en l'edifici. També paguen els que van votar en contra. Qui no hi estigui d'acord pot impugnar l'acord si és contrari a la llei o als estatuts o el perjudica greument, però per fer-ho ha d'estar al corrent de pagament. La impugnació no atura l'obra, llevat que el jutge la suspengui com a mesura cautelar.
Si la junta vol, a més, repartir el cost d'una altra manera, per exemple perquè pagui més qui més es beneficia de l'obra, a Catalunya no és clar que n'hi hagi prou amb la mateixa majoria simple. El més prudent és aprovar aquest repartiment amb quatre cinquenes parts dels propietaris i de les quotes. Si l'obra l'ordena el jutge, és ell qui en fixa l'import, tenint en compte les despeses ordinàries de la comunitat. La llei catalana no posa un límit fix en quotes mensuals.
Si la junta diu que no
Poden demanar al jutge que obligui la comunitat els propietaris i els qui tenen un altre dret a fer servir el pis o el local, com ara un llogater o un usufructuari, quan ells mateixos o les persones que viuen o treballen amb ells tenen una discapacitat o més de setanta anys. Abans ho han d'haver demanat a la junta sense aconseguir-ho. El jutge ordenarà les obres si són raonables i proporcionades per fer accessible l'edifici, en atenció a la discapacitat que les motiva.
El més pràctic és demanar per escrit al president que porti l'assumpte a la junta, amb un pressupost i, si es pot, un informe tècnic. Abans de demandar, la llei exigeix intentar una negociació.
A la resta d'Espanya, la Llei de propietat horitzontal, en la redacció vigent des del 23 d'octubre de 2026, fa obligatòries aquestes obres sense necessitat d'acord quan les demana un propietari en l'habitatge o el local del qual visquin, treballin o prestin serveis voluntaris persones amb discapacitat o de més de setanta anys, sempre que el que es reparteixi cada any, descomptades les ajudes públiques, no passi de dotze quotes mensuals ordinàries o que els qui les demanen n'assumeixin l'excés.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.