Quina majoria cal per instal·lar un ascensor i com se'n reparteix el cost?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

A Catalunya n'hi ha prou amb la majoria simple de la junta, encara que l'ascensor obligui a modificar els estatuts o a tocar l'estructura o la façana de l'edifici. Aquesta majoria es compta només entre els propietaris que voten. El cost el paguen tots els propietaris segons la seva quota de participació, també els que van votar en contra, llevat que el títol de constitució o els estatuts fixin un altre repartiment per a aquesta despesa. El que no està resolt a Catalunya és si n'hi ha prou amb la mateixa majoria simple per repartir el cost d'una altra manera o per eximir algun propietari. Com es compta la majoria El Codi civil de Catalunya permet aprovar per majoria simple la instal·lació d'un ascensor i les obres per suprimir barreres arquitectòniques. Val encara que l'obra afecti l'estructura o la façana i encara que calgui modificar els estatuts o el títol de constitució, que és l'escriptura que divideix l'edifici en pisos i locals. No calen les quatre cinquenes parts ni la unanimitat que la llei exigeix per a altres acords. Només compten els propietaris que voten, en persona, representats o amb el vot delegat. Hi ha d'haver més vots a favor que en contra i, a més, aquests vots a favor han de sumar més quotes de participació que els vots en contra. La quota de participació és el percentatge que té cada pis o local en l'edifici. Qui no va anar a la junta queda obligat igualment. S'hi pot oposar per escrit, per un mitjà que en deixi constància, en el mes següent a la notificació de l'acord. Això li permet impugnar-lo, però no l'allibera de pagar l'ascensor. Si la junta no aprova l'ascensor, el propietari o el llogater que tingui una discapacitat o més de setanta anys, o que visqui o treballi amb algú en aquesta situació, pot demanar al jutge que obligui la comunitat. A la resta d'Espanya, la Llei de propietat horitzontal demana per a l'ascensor la majoria del total dels propietaris, que sumin també la majoria de les quotes. Qui paga i en quina proporció Si l'ascensor l'aprova la junta, la llei en posa el cost a càrrec de tots els propietaris, també dels que van votar en contra. Aquí no s'aplica la regla que permet a qui vota en contra no pagar les instal·lacions noves que la llei no exigeix quan el seu cost supera la quarta part del pressupost anual. El repartiment es fa segons la quota de participació de cadascú, llevat que el títol de constitució, els estatuts o un acord vàlid de la junta fixin una altra regla per a aquesta despesa. L'exempció de les despeses de l'ascensor que els estatuts donen a alguns baixos i locals no arriba, en principi, a la instal·lació d'un de nou. Si per fer el buit de l'ascensor cal ocupar un traster o un altre espai privatiu, l'acord de la junta no és suficient per treure'l al seu propietari. El normal és pactar-ho amb ell, de vegades a canvi que no pagui l'ascensor. Repartir-lo d'una altra manera o eximir-ne algú Aquest pacte, com qualsevol altre repartiment diferent lligat a l'ascensor, planteja quina majoria cal. Per a la llei estatal, el Tribunal Suprem ha admès en la seva sentència 277/2026, de 23 de febrer, que aquests acords s'aprovin amb la mateixa majoria que l'ascensor si hi ha una causa objectiva que els justifiqui. A Catalunya no està resolt. El codi català exigeix quatre cinquenes parts dels propietaris i de les quotes per fixar quotes especials de despeses i unanimitat per modificar les quotes de participació. No consta cap sentència catalana que digui si aquestes regles cedeixen quan el repartiment va unit a l'ascensor. Mentre no s'aclareixi, el més prudent és aprovar el repartiment especial o l'exempció amb quatre cinquenes parts i explicar en l'acta la causa objectiva que ho justifica.