Han de pagar els baixos i els locals la instal·lació i el manteniment de l'ascensor?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

La instal·lació d'un ascensor nou acordada per la junta la paguen, en principi, tots els propietaris, també els baixos i els locals, encara que no el facin servir. El Codi civil de Catalunya posa aquestes despeses a càrrec de tots. El manteniment de l'ascensor també es reparteix entre tots segons la seva quota, llevat que els estatuts n'eximeixin els baixos o els locals de manera concreta. Els tribunals interpreten aquestes exempcions de manera estricta, així que la que allibera de les despeses de l'ascensor no abasta, en principi, la instal·lació d'un ascensor que l'edifici no tenia. La instal·lació La junta pot aprovar la instal·lació d'un ascensor per majoria simple, encara que calgui modificar el títol de constitució, que és l'escriptura amb què es va dividir l'edifici, o els estatuts de la comunitat, o tocar l'estructura o la façana. N'hi ha prou que, entre els qui voten, els vots i les quotes a favor superin els vots i les quotes en contra. Aprovada l'obra, les despeses van a càrrec de tots els propietaris, també dels qui van votar en contra i dels qui no faran servir l'ascensor. A diferència d'altres millores, aquí no queda lliure de pagar qui vota en contra, per molt que costi l'obra. El manteniment i les exempcions El manteniment de l'ascensor ja instal·lat es reparteix entre tots segons la seva quota, també entre els qui no el fan servir. Ni els locals ni els habitatges de la planta baixa, els baixos, tenen una exempció per llei. Només en queden lliures si els estatuts els eximeixen de manera concreta de les despeses de l'ascensor. La llei catalana admet aquestes clàusules per a les despeses de conservació i els tribunals les interpreten de manera estricta: Si l'edifici no tenia ascensor i se n'instal·la un, l'exempció no abasta, en principi, la instal·lació. El Tribunal Suprem, amb la llei estatal, ha dit que eximir locals i garatges d'un ascensor nou perquè no el fan servir seria abusiu per als propietaris dels habitatges. L'Audiència de Barcelona va aplicar el 2021 el mateix criteri a un local exempt de les despeses de vestíbul, escala i ascensor, quan la comunitat va canviar l'ascensor per un altre que baixava fins al carrer per fer accessible l'edifici. Quan només es renova o s'adapta l'ascensor que ja hi havia, el Suprem ha admès en altres casos que l'exempció cobreixi la despesa. Depèn del que digui la clàusula i de l'obra que es faci. Si la comunitat els vol eximir ara Per al manteniment, la junta pot fixar una quota especial que rebaixi o suprimeixi el que paguen els baixos o els locals, amb el vot de quatre cinquenes parts dels propietaris i de les quotes. Per a la instal·lació, la qüestió no està resolta a Catalunya. El Tribunal Suprem, en la sentència 277/2026, de 23 de febrer, ha dit que amb la llei estatal els acords de repartiment i d'exempció vinculats a la instal·lació de l'ascensor s'aproven amb la mateixa majoria que la instal·lació pròpiament dita. En aquell cas es va eximir els qui cedien els seus trasters per poder fer l'obra. El Suprem exigeix una causa objectiva com aquesta i recorda que l'ús no és el que determina qui paga. El codi català, en canvi, permet aprovar l'ascensor per majoria simple, però exigeix la unanimitat per canviar les quotes de participació i quatre cinquenes parts per fixar quotes especials de despeses. Es pot defensar que, quan l'exempció és necessària per fer possible l'obra, forma part del mateix acord i n'hi ha prou amb la majoria simple, però no es coneixen sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ni de l'Audiència de Barcelona que ho resolguin. Mentre no n'hi hagi, el prudent és aprovar l'exempció amb quatre cinquenes parts i fonamentar-la en una causa objectiva. Que els baixos o els locals no facin servir l'ascensor difícilment serà, per si sol, una causa suficient.