Tinc un pis a mitges amb la meva exparella o amb un soci i no vol vendre: què puc fer? Puc vendre només la meva part?

Ningú no està obligat a continuar sent propietari a mitges. Si no arriben a un acord, vostè pot demanar al jutge que divideixi el pis en qualsevol moment, llevat que pactessin no fer-ho durant un termini, que no pot passar de deu anys. Com que un pis no es pot partir, s'adjudica al que se'l vulgui quedar, que paga a l'altre el valor de la seva part, o es ven i es reparteixen els diners si cap dels dos no el vol. També pot vendre només la seva meitat, però l'altre propietari té preferència per comprar-la pel mateix preu. Si continua sent el seu cònjuge o la seva parella estable i el pis encara és l'habitatge familiar, necessita, a més, el seu consentiment.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

Demanar la divisió

El Codi civil de Catalunya permet a qualsevol copropietari exigir la divisió en qualsevol moment i sense donar explicacions. Abans de demandar, la llei exigeix intentar un acord, per exemple amb una proposta per escrit o una mediació. Moltes vegades l'acord és que un compri la part de l'altre o que venguin junts el pis. Si no n'hi ha, el jutge aplica aquestes regles:

  • Si un dels dos es vol quedar el pis, se li adjudica i paga a l'altre el valor de la seva part, que fixa un perit.
  • Si el volen tots dos, se'l queda el que tingui la part més gran. Amb parts iguals, se sorteja.
  • Si cap dels dos no el vol, es ven i es reparteix el preu.

La regla que permet a qui té el 80 % o més exigir que se li adjudiqui tot, pagant als altres, no serveix en un pis a mitges. A la resta d'Espanya, si els propietaris no acorden que un es quedi el pis, es ven.

Si el que tenen a mitges és una casa o un edifici que es podria dividir en pisos, desconfiï de les propostes de dividir-lo en propietat horitzontal sense més. Només posen fi a la comunitat si cadascú rep pisos sencers en proporció a la seva part. Si tots continuen sent propietaris de tots els pisos, el problema no es resol, es multiplica.

Vendre només la seva part

Pot vendre la seva meitat sense permís de l'altre propietari, amb una excepció. Si l'altre propietari encara és el seu cònjuge o la seva parella estable i el pis continua sent l'habitatge familiar, necessita el seu consentiment o, si no el dona, una autorització del jutge, com explica una altra resposta. A més, la llei dona a l'altre propietari preferència per comprar-la:

  • Abans de vendre-la a una altra persona, li ha de comunicar de manera fefaent, per exemple per burofax, la seva decisió, el preu i les condicions. Des d'aquest avís, l'altre propietari té un mes per quedar-se-la pel mateix preu.
  • Si no l'hi comunica, o ven per un altre preu o en altres condicions, l'altre propietari es pot quedar la meitat venuda pagant el mateix que el comprador. Té tres mesos des que s'assabenta de la venda i de les seves condicions o des que s'inscriu al Registre de la Propietat.
  • Es pot renunciar a aquesta preferència o excloure-la en comprar el pis, però si es fa per avançat ha de constar en escriptura pública.

A la pràctica és difícil trobar algú que compri la meitat d'un pis. Qui la compra sol pagar força menys de la meitat del seu valor, perquè entra en la copropietat amb l'altre propietari. A canvi, pot demanar la divisió com qualsevol copropietari. A la resta d'Espanya, l'altre propietari només té nou dies per quedar-se la part venuda, des que la venda s'inscriu al Registre o, si no s'inscriu, des que la coneix.

Si l'altre propietari és la seva exparella

  • Si un jutge ha atribuït l'ús de l'habitatge familiar a la seva exparella, per exemple perquè hi viu amb els fills, pot demanar igualment la divisió. Però qui es quedi el pis o el compri haurà de respectar aquest ús mentre duri.
  • Si estan casats i es divorcien, pot demanar la divisió del pis en el mateix procediment de divorci.
  • El codi català permet repartir en una sola operació tots els béns que tenen a mitges, també si eren parella estable.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.