Si comprem un pis a mitges i un es queda amb tot, què és l'extinció de condomini i quins impostos té?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

És l'operació amb què s'acaba la copropietat, que la llei anomena comunitat i a la pràctica es coneix com a condomini. Un dels propietaris es queda tot el pis i paga als altres el valor de la seva part, normalment en una escriptura davant notari. Com que un pis no es pot partir, qui se'l queda no paga l'impost sobre transmissions patrimonials sinó el d'actes jurídics documentats, que a Catalunya és l'1,5 % del valor de la part que adquireix. Per la mateixa raó, no hi ha plusvàlua municipal. Qui cobra no paga aquest impost, però pot haver de declarar un guany a la seva renda si la seva part val ara més del que li va costar. Què és i com es fa El Codi civil de Catalunya permet a qualsevol copropietari demanar en qualsevol moment que es divideixi el que té a mitges. Quan el bé no es pot partir, com passa amb un pis, s'adjudica sencer a un dels propietaris, que paga als altres el valor de la seva part. Si hi ha acord, els passos són aquests: Fixar el valor del pis, per acord o amb una taxació. Convé que no quedi per sota del valor de referència, el que fixa el Cadastre per a cada immoble, perquè Hisenda el pren en general com a valor mínim per a l'impost. Signar l'escriptura davant notari i inscriure-la al Registre de la Propietat a nom de qui es queda el pis. Si el pis té una hipoteca a nom de tots dos, el que surt continua devent al banc mentre el banc no accepti alliberar-lo. Convé pactar-ho amb el banc abans de signar l'escriptura. Si no hi ha acord, decideix el jutge, com explica una altra resposta. Si són matrimoni o parella estable i se separen, la llei catalana permet fer l'extinció juntament amb el repartiment dels altres béns que tenen a mitges, en una sola operació. En aquest cas convé revisar abans com tributa el conjunt. El que paga qui es queda el pis Qui es queda el pis paga l'impost d'actes jurídics documentats, que grava l'escriptura. A Catalunya és l'1,5 % i es calcula només sobre la part que adquireix, no sobre el valor de tot el pis. Per exemple, dos amics van comprar a mitges un pis que avui val 300.000 euros. Si un es queda amb tot i paga 150.000 euros a l'altre, l'impost és de 2.250 euros, l'1,5 % d'aquests 150.000. A això s'hi sumen la notaria i el Registre. Hi ha casos que surten més cars: Si el que tenen a mitges es pot repartir sense problema, per exemple dos pisos, però un es queda amb tot. Aleshores paga l'impost sobre transmissions patrimonials pel que rep de més, normalment el 10 % a Catalunya. Si són més de dos propietaris i només en surt un, mentre els altres continuen sent copropietaris. També es paga l'impost sobre transmissions patrimonials sobre la part que es compra. Si qui es queda el pis no paga res a l'altre. Hisenda ho tracta com una donació, que tributa per l'impost sobre donacions. A la resta d'Espanya la regla és la mateixa, però el tipus de l'impost d'actes jurídics documentats el fixa cada comunitat autònoma. El que paga qui cobra Si la seva part val ara més del que li va costar, qui cobra ha de declarar la diferència com a guany a la seva declaració de la renda. Si el pis era el seu habitatge habitual, aquest guany pot quedar exempt si reinverteix el que cobra en un altre habitatge habitual o si té més de 65 anys, com expliquen altres respostes. Qui es queda el pis no té guany ni pèrdua per l'operació. Si el pis no es pot dividir i es compensa en diners, no hi ha plusvàlua municipal. En els casos més cars que s'expliquen més amunt, en què es paga l'impost de transmissions o el de donacions, sí que n'hi pot haver. Si el pis és heretat, hi ha regles pròpies, que explica una altra resposta.