Com es demana la llicència de pis turístic a Catalunya i quins municipis la limiten?

A Catalunya hi ha dos títols diferents i l'un no substitueix l'altre. A tot el territori cal el títol turístic, que s'obté amb una comunicació prèvia a l'Ajuntament, després de la qual el pis queda inscrit al Registre de Turisme de Catalunya. Als 262 municipis del Decret llei català 3/2023, entre els quals Barcelona, cal, a més, una llicència urbanística prèvia, que dura cinc anys i només es pot concedir si el planejament urbanístic del municipi admet expressament l'ús turístic, amb un màxim de deu pisos turístics per cada cent habitants. El Tribunal Constitucional va avalar aquest règim en la seva sentència 64/2025, de 13 de març.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

El títol turístic, a tot Catalunya

La comunicació prèvia es presenta a l'Ajuntament del municipi on es troba el pis, per la Finestreta Única Empresarial, el portal de tràmits de la Generalitat per a activitats econòmiques, o per la seu electrònica municipal. El pis ha de complir, entre d'altres, aquests requisits:

  • Tenir la cèdula d'habitabilitat vigent, el document que acredita que l'habitatge reuneix les condicions mínimes per viure-hi. No pot allotjar més persones de les que permet la cèdula ni més de quinze.
  • Disposar d'un servei d'assistència i manteniment i facilitar un telèfon d'atenció immediata.
  • Lliurar als hostes les normes de convivència de la comunitat, almenys en català, castellà, anglès i francès.
  • Exhibir en un lloc visible el número d'inscripció al Registre, la capacitat màxima i el telèfon d'assistència.

On no cal la llicència urbanística, la comunicació permet començar l'activitat des que es presenta completa. Però no és una autorització. L'Ajuntament pot comprovar després els requisits i deixar-la sense efecte si en falta algun.

La llicència urbanística, en 262 municipis

Des del 9 de novembre de 2023, el Decret llei 3/2023 exigeix, a més, una llicència urbanística prèvia als municipis amb problemes d'accés a l'habitatge o amb risc que la concentració de pisos turístics trenqui l'equilibri del seu entorn urbà. Són els 262 del seu annex, entre els quals Barcelona. Convé confirmar amb l'Ajuntament que el municipi continua a la llista, perquè la Generalitat la revisa per ordre cada cinc anys. En aquests municipis, la llicència té aquestes regles:

  • Cal tenir-la abans de començar, encara que s'hagi presentat la comunicació.
  • Només es pot concedir si el planejament urbanístic del municipi, els plans que fixen quins usos s'admeten a cada zona, admet expressament l'ús turístic. Mentre no l'admeti, no hi ha llicències noves.
  • No es poden donar més llicències de les que resulten d'un màxim de deu pisos turístics per cada cent habitants. Es reparteixen en un procediment públic de l'Ajuntament en què competeixen les sol·licituds.
  • Dura cinc anys i es pot prorrogar per períodes iguals si el planejament ho permet.

A Barcelona, l'Ajuntament va anunciar el juny de 2024 que no aprovarà aquest planejament, així que avui no es poden obrir pisos turístics nous. Fins quan poden continuar els que ja funcionen ho explica la pregunta sobre la fi de les llicències a Barcelona. Fora dels 262 municipis no cal aquesta llicència, però el planejament o les ordenances de cada ajuntament poden limitar els pisos turístics o no admetre'ls en algunes zones.

El que va dir el Tribunal Constitucional

En la seva sentència 64/2025, el Tribunal Constitucional va rebutjar completament el recurs contra el decret llei. Va considerar que la llicència i el límit de deu per cada cent habitants són mesures necessàries i proporcionades per protegir l'entorn urbà i l'accés a l'habitatge. Per al Tribunal, poder destinar un habitatge a ús turístic no forma part del nucli del dret de propietat que protegeix la Constitució, així que no hi ha un dret adquirit a fer-ho per sempre. Tampoc no hi va veure una expropiació en el fet d'obligar els pisos que ja funcionaven a obtenir la llicència o tancar en cinc anys.

El que pugui decidir la comunitat de propietaris és una altra qüestió, que s'explica en la pregunta sobre si la comunitat pot prohibir un pis turístic. A la resta d'Espanya, cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de turisme, amb el seu registre i els seus requisits.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.