Quines despeses de la compravenda paga el comprador i quines el venedor?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Mana el que es pacti en el contracte. Si no es pacta res, a Catalunya el comprador paga l'escriptura de compravenda a la notaria, la inscripció al Registre de la Propietat i l'impost de la compra. El venedor paga els documents que necessita per vendre i la plusvàlua municipal. El més habitual és que també pagui la cancel·lació de la seva hipoteca, si en té. A la resta d'Espanya la regla és diferent, perquè l'original de l'escriptura el paga el venedor. El que paga el comprador Si el contracte no diu una altra cosa, el Codi civil de Catalunya posa a càrrec del comprador l'escriptura, la primera còpia i les despeses posteriors a la venda. A la pràctica li corresponen: L'escriptura de compravenda a la notaria i la primera còpia, que és la que es presenta al Registre. La inscripció al Registre de la Propietat i, si la contracta, la gestoria que tramiti els impostos i la inscripció. L'impost de la compra, que davant d'Hisenda és sempre seu. En un pis de segona mà és l'impost sobre transmissions patrimonials, que a Catalunya és del 10 % fins a 600.000 euros i puja per trams a partir d'aquesta xifra. Alguns compradors tenen un tipus reduït. En un de nou comprat al promotor són l'IVA i l'impost d'actes jurídics documentats. Si demana una hipoteca, la taxació del pis i les còpies de l'escriptura del préstec que sol·liciti. La notaria, el Registre i la gestoria de la hipoteca els paga el banc, que també paga l'impost d'aquesta escriptura. El que paga el venedor Les despeses de lliurar el pis i els documents que necessita per vendre'l, com el certificat de deutes de la comunitat, la cèdula d'habitabilitat i el certificat d'eficiència energètica. El que quedi per pagar de la seva hipoteca. El més habitual és que també pagui l'escriptura que la cancel·la i la seva inscripció. Convé deixar-ho escrit en el contracte d'arres. La plusvàlua municipal, l'impost de l'Ajuntament sobre l'augment de valor del sòl, perquè la llei l'obliga a ell a pagar-la. Si pacten que la pagui el comprador, el pacte val entre ells, però l'Ajuntament la continuarà reclamant al venedor. Si el venedor és un particular que no resideix a Espanya, la llei obliga el comprador a pagar-la en lloc seu, de manera que el normal és descomptar-la del preu. La immobiliària, si la va contractar ell. La paga qui la contracta, perquè cap norma legal no la carrega al comprador o al venedor. Els deutes amb la comunitat, les derrames ja aprovades i l'IBI de l'any de la venda tenen les seves pròpies regles, que són una altra qüestió. Els pactes i la compra a un promotor Molts contractes d'arres diuen que les despeses es pagaran “segons llei”. A Catalunya això deixa la notaria i el Registre a càrrec del comprador. Si les volen repartir, per exemple a parts iguals, ho han de dir expressament. Si un particular compra a un promotor o a una altra empresa que ven habitatges, el contracte no li pot carregar la plusvàlua municipal, les despeses de les escriptures amb què el promotor declara l'edifici i el divideix en pisos, la cancel·lació de la hipoteca del promotor ni el que costa connectar l'habitatge als subministraments. Tampoc no el pot obligar a quedar-se aquesta hipoteca. Si l'empresa les imposa sense negociar-les, que és el més habitual, aquestes clàusules són abusives i no són vàlides. A la resta d'Espanya, si no hi ha pacte, el venedor paga l'original de l'escriptura, que es queda a la notaria. La primera còpia i el Registre els paga el comprador.